Ets a: Moviment LGBT
EL MOVIMENT LGBT A CATALUNYA
Catalunya va ser el bressol del moviment gai, lesbià i transsexual, quan el 1970 es va constituir a Barcelona el primer grup clandestí de la nostra història. Des d’aleshores, el món associatiu ha caminat molt i la seva valenta lluita per a la igualat i el reconeixement públic de l’existència de la comunitat LGBT, ha permès desenvolupar una actitud social majoritàriament positiva cap el fet homosexual
Sitges també va ser pionera inaugurant, l’any 1980, una de les primeres discoteques per a públic gai del país, al que es va sumar en poc temps una important xarxa lúdica i comercial que avui en dia segueix funcionant plenament.Catalunya ha viscut aquestes realitats, la generada per l’empenta del món associatiu i la protagonitzada per la iniciativa comercial, d’una manera calmada, absorbint-ne el significat i traient-ne conclusions; així, la nostra societat respecta i reconeix majoritàriament el col·lectiu LGBT, i les nostres Institucions han respost a les demandes del moviment mitjançant lleis i actuacions directes.
Però no tot s’acaba amb gestos simbòlics sinó que també som pioners en promoure lleis que afavoreixin la igualtat i el respecte cap a les persones LGBT, com la que permet l’adopció per part de parelles del mateix sexe o la creació del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals.
Però el compromís va més enllà, fins al punt que la Generalitat de Catalunya va entrar a formar part de l’Associació Internacional Lesbiana i Gai (ILGA, en les seves sigles en anglès) l’any 2007 com a cooperador institucional, convertint-se en el primer govern nacional que accedeix a aquest organisme.
Tots aquests factors han generat respecte social i donen com a resultat un país on la diversitat té el seu reflex; un país que a més de la gran oferta de la ciutat de Barcelona, o la tradició de Sitges, també ofereix propostes de tot tipus per a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals a tot el territori: des d’allotjament rural o familiar, a bars i discoteques, restaurants o botigues.
Sitges també va ser pionera inaugurant, l’any 1980, una de les primeres discoteques per a públic gai del país, al que es va sumar en poc temps una important xarxa lúdica i comercial que avui en dia segueix funcionant plenament.Catalunya ha viscut aquestes realitats, la generada per l’empenta del món associatiu i la protagonitzada per la iniciativa comercial, d’una manera calmada, absorbint-ne el significat i traient-ne conclusions; així, la nostra societat respecta i reconeix majoritàriament el col·lectiu LGBT, i les nostres Institucions han respost a les demandes del moviment mitjançant lleis i actuacions directes.
Però no tot s’acaba amb gestos simbòlics sinó que també som pioners en promoure lleis que afavoreixin la igualtat i el respecte cap a les persones LGBT, com la que permet l’adopció per part de parelles del mateix sexe o la creació del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals.
Però el compromís va més enllà, fins al punt que la Generalitat de Catalunya va entrar a formar part de l’Associació Internacional Lesbiana i Gai (ILGA, en les seves sigles en anglès) l’any 2007 com a cooperador institucional, convertint-se en el primer govern nacional que accedeix a aquest organisme.
Tots aquests factors han generat respecte social i donen com a resultat un país on la diversitat té el seu reflex; un país que a més de la gran oferta de la ciutat de Barcelona, o la tradició de Sitges, també ofereix propostes de tot tipus per a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals a tot el territori: des d’allotjament rural o familiar, a bars i discoteques, restaurants o botigues.
MÉS QUE SÍMBOLS O PARAULES
L’any 1970 es va crear el MEHL (Movimiento Español de Liberación Homosexual), pioner a l’estat. Fundat per Armand de Fluvià, va ser la resposta a l’avantprojecte de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social, que sota la dictadura franquista volia condemnar als homosexuals pel fet de ser-ho.
Des de l’any 1971 el MELH es reunia clandestinament a Barcelona, cada vegada en un lloc diferent, ja que era perseguit per la policia. A la mort del dictador, l’any 1975, membres del MELH i de nous que s’hi incorporen, funden el desembre d’aquest mateix any el FACG (Front d’Alliberament Gai de Catalunya), un grup de gran influència i el primer que va treballar de forma estable en favor dels drets de gais i lesbianes. Amb l’arribada de la democràcia, l’any 1976 Armand de Fluvià crea, juntament amb un grup d’activistes, l’Institut Lambda, pensat com a centre de serveis LGBT i no tant com a eina reivindicativa.Un moviment gai cada cop mes present omple els carrers de Barcelona el 28 de juny de l’any 1977, la primera manifestació de gais, lesbianes i transsexuals, que es continua realitzant cada any.
El 1979 s’exclou l’homosexualitat de la Ley de Peligrosidad Social tot i que s’aplica l’article del Codi Penal que regula l’anomenat “escándalo público”, als homosexuals si feien alguna activitat pública que pogués considerar-se d’atemptat a la moral pública.
Pel que fa als grups de dones i lesbianes, de gran tradició, el 1975 es va crear el primer Col·lectiu Feminista i l’any següent es van celebrar les primeres Jornades Catalanes de la Dona. El 1977 es va fundar el Col·lectiu de lesbianes de Barcelona del FAGC. El 1979 es va crear el Partit Feminista i més tard es va presentar el Grup en Lluita per l’Alliberament de la Lesbiana (GLAL), a Barcelona.
A principis dels vuitanta es van potenciar el treball del col·lectius de lesbianes feministes, amb Empar Pineda con a representant més coneguda, i l’any 1988 es va inaugurar Ca la Dona, un espai encara molt actiu. Ja als noranta es crea la Formació de Les Noies del Casal, del Casal Lambda, que amb el Grup de Lesbianes Feministes i el Grup Lesbos, segueixen encapçalant el moviment lesbià i de dones a Catalunya.
Es creen grups més especialitzats, com els de lluita contra la sida, i s’obren nous horitzons mitjançant la cultura, com el que ofereix la Mostra de cinema gai i
lesbià que organitza per primer cop el Casal Lambda l’any 1995.
Des de l’any 1971 el MELH es reunia clandestinament a Barcelona, cada vegada en un lloc diferent, ja que era perseguit per la policia. A la mort del dictador, l’any 1975, membres del MELH i de nous que s’hi incorporen, funden el desembre d’aquest mateix any el FACG (Front d’Alliberament Gai de Catalunya), un grup de gran influència i el primer que va treballar de forma estable en favor dels drets de gais i lesbianes. Amb l’arribada de la democràcia, l’any 1976 Armand de Fluvià crea, juntament amb un grup d’activistes, l’Institut Lambda, pensat com a centre de serveis LGBT i no tant com a eina reivindicativa.Un moviment gai cada cop mes present omple els carrers de Barcelona el 28 de juny de l’any 1977, la primera manifestació de gais, lesbianes i transsexuals, que es continua realitzant cada any.
El 1979 s’exclou l’homosexualitat de la Ley de Peligrosidad Social tot i que s’aplica l’article del Codi Penal que regula l’anomenat “escándalo público”, als homosexuals si feien alguna activitat pública que pogués considerar-se d’atemptat a la moral pública.
Pel que fa als grups de dones i lesbianes, de gran tradició, el 1975 es va crear el primer Col·lectiu Feminista i l’any següent es van celebrar les primeres Jornades Catalanes de la Dona. El 1977 es va fundar el Col·lectiu de lesbianes de Barcelona del FAGC. El 1979 es va crear el Partit Feminista i més tard es va presentar el Grup en Lluita per l’Alliberament de la Lesbiana (GLAL), a Barcelona.
A principis dels vuitanta es van potenciar el treball del col·lectius de lesbianes feministes, amb Empar Pineda con a representant més coneguda, i l’any 1988 es va inaugurar Ca la Dona, un espai encara molt actiu. Ja als noranta es crea la Formació de Les Noies del Casal, del Casal Lambda, que amb el Grup de Lesbianes Feministes i el Grup Lesbos, segueixen encapçalant el moviment lesbià i de dones a Catalunya.
Es creen grups més especialitzats, com els de lluita contra la sida, i s’obren nous horitzons mitjançant la cultura, com el que ofereix la Mostra de cinema gai i
lesbià que organitza per primer cop el Casal Lambda l’any 1995.
DE L'ALLIBERAMENT A L'ORGULL
El treball del moviment LGBT i els canvis socials que s’han viscut a Catalunya, molt evidents des de principis de segle XXI, han tingut el seu reflex en una sèrie de lleis i reconeixements de drets que ens han convertit en un dels països més avançats del món en aquesta matèria.
Des que l’any 1973 l’homosexualitat va ser suprimida de la llista d’enfermetats mentals per l’Associació de Psiquiatres Americans, s’ha recorregut un llarg camí cap a la igualtat i la dignitat de les persones LGBT, que a Catalunya ara es veuen reflectides en les lleis i les institucions. L’any 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Unions Estables de Parella, la primera d’aquest tipus a tot l’estat. Aquest pas sembla petit si es compara amb tot el que havia d’arribar,sobretot l’any 2005, quan s’aprova el matrimoni entre persones del mateix sexe i, de nou,
quan la Generalitat de Catalunya torna a prendre la iniciativa creant, un dia 28 de juny, el Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual. El 2005 també
porta bones notícies per al reconeixement de les famílies homoparentals, amb l’aprovació de la reforma del Codi de Família que permet l’adopció per part de les parelles de lesbianes i gais.
Amb la voluntat de fer visible la realitat LGBT del país, els principals edificis del Govern de la Generalitat fan onejar la bandera de l’Arc de Sant Martí el dia 28 de juny per a celebrar el Dia de l’Orgull Gai, Lèsbic, Transsexual i Bisexual, una iniciativa que comparteixen també molts ajuntaments. El 2007 es va constituir el Consell Nacional LGBT de Catalunya. Aquest mateix any la Fiscalia de Catalunya va crear la figura del Fiscal Coordinador contra l’Homofòbia, destinat a supervisar les actuacions judicials que es porten a terme contra les conductes homòfobes.
El darrer pas, decidit i valent, de la Generalitat de Catalunya, ha estat entrar a formar part de la ILGA (Associació Internacional Gai i Lesbiana, en les seves segles en anglès). És el primer govern que s’hi adhereix, mentre s’aposta de nou per a la visibilitat LGBT donant suport als Eurogames 2008 de Barcelona. Aquestes accions i posicions sense ambigüitats, fan que Catalunya sigui un dels països del món on les lleis són més avançades en qüestions de drets LGBT, remarcant el respecte a la diversitat i protegint la llibertat personal.
Des que l’any 1973 l’homosexualitat va ser suprimida de la llista d’enfermetats mentals per l’Associació de Psiquiatres Americans, s’ha recorregut un llarg camí cap a la igualtat i la dignitat de les persones LGBT, que a Catalunya ara es veuen reflectides en les lleis i les institucions. L’any 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Unions Estables de Parella, la primera d’aquest tipus a tot l’estat. Aquest pas sembla petit si es compara amb tot el que havia d’arribar,sobretot l’any 2005, quan s’aprova el matrimoni entre persones del mateix sexe i, de nou,
quan la Generalitat de Catalunya torna a prendre la iniciativa creant, un dia 28 de juny, el Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual. El 2005 també
porta bones notícies per al reconeixement de les famílies homoparentals, amb l’aprovació de la reforma del Codi de Família que permet l’adopció per part de les parelles de lesbianes i gais.
Amb la voluntat de fer visible la realitat LGBT del país, els principals edificis del Govern de la Generalitat fan onejar la bandera de l’Arc de Sant Martí el dia 28 de juny per a celebrar el Dia de l’Orgull Gai, Lèsbic, Transsexual i Bisexual, una iniciativa que comparteixen també molts ajuntaments. El 2007 es va constituir el Consell Nacional LGBT de Catalunya. Aquest mateix any la Fiscalia de Catalunya va crear la figura del Fiscal Coordinador contra l’Homofòbia, destinat a supervisar les actuacions judicials que es porten a terme contra les conductes homòfobes.
El darrer pas, decidit i valent, de la Generalitat de Catalunya, ha estat entrar a formar part de la ILGA (Associació Internacional Gai i Lesbiana, en les seves segles en anglès). És el primer govern que s’hi adhereix, mentre s’aposta de nou per a la visibilitat LGBT donant suport als Eurogames 2008 de Barcelona. Aquestes accions i posicions sense ambigüitats, fan que Catalunya sigui un dels països del món on les lleis són més avançades en qüestions de drets LGBT, remarcant el respecte a la diversitat i protegint la llibertat personal.
